L'ALZINA SURERA

L'ALZINA SURERA

L'alzina surera és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies d'aspecte molt semblant a l'alzina, és de mida mitjana, i originari de la Mediterrania occidental.

La seva característica és que te una escorça grisenca, gruixuda i rugosa de la que s'extreu el suro. A causa de la seva escorça, el suro ha estat explotat forestalment, afavorint les terres on pot créixer la seva expansió. 

Normalment l'alzina surera pot arribar entre 5 i 15 metres d'alçada però es poden trobar exemplars molt vells de fins a 20 metres. El diàmetre del tronc pot tenir entre 0,5 i 1,5 metres. Les fulles de la surera, perennes, són verdes durant tot l'any i tenen de 4 a 7 centímetres de llargada, lleugerament lobulades o dentades. Poden restar a l'arbre entre un i tres anys. Són petites i dures i, per tant, deixen escapar poca aigua.

 Les primeres fructificacions es donen quan l'arbre té entre 15 i 25 anys, per assolir-ne el màxim a l'entorn dels 100 anys. El seu fruit és una gla de 2–3 centímetres de llargada. La vida de les sureres pot estendre's durant 150–250 anys.

La surera és una espècie pròpia de la regió mediterrània que necessita hiverns més humits i suaus que l'alzina, que la substitueix a mesura que el clima adquireix característiques continentals. Es tracta doncs d'una espècie termòfila perquè, entre altres raons, la seva fructificació, moment quan difícilment pot suportar les gelades, es produeix durant els mesos de desembre o gener.

En les zones de clima mediterrani, l'estiu és el període més sec de l'any, ja que coincideixen les temperatures elevades amb una pluviositat mínima. En aquest clima domina més la vegetació llenyosa que l'herbàcia, la qual és molt menys eficaç a l'hora de trobar i d'aprofitar l'aigua o la humitat.