El LLOP

El LLOP

El llop es un mamífer dels carnívors. El gos es descendent procedent del gos i les diferencies son les orelles un poc mes dretes, el morro mes punxegut, una mandibula molt forta i unes urpes mes llarges.

Antigament el llops heren molt abundants a Nord-Amèrica, Euràsia i l'Orient Mitja. Actualment els llops habiten una zona molt més petita que la que havien arribat a ocupar. Encara que està classificat com a una espècie poc amenaçada, en algunes zones, com als Estats Units, estan classificats com a espècie amenaçada o en perill.

Els llops solen viure en boscos, muntanyes, tundres, taigàs i en prats. Els origens dels llops estan molt debatuts i una teoria és que van evolucionar sud-est asiatic del Plistocè. Les especies asiàtiques daten fa 800.000 anys menys que les nord-americanes fa 150.000 anys.

Els llops mesuren de 0,6 a 0,9 metres d'altura i 1,3 a 2 metres de llargada i el pes es de 32 fins 62 kg això depen de la zona a Rússia s'han trobat exemplars de 100 kg. La seva velocitat trotant es de 10 km/h i en una persecució  es de 65km/h.

Als paisos catalans el llop l'any 1788 es van permitir batudes de llops perquè atacaven molt als ramats i les víctimes serien compensades amb diners que posteriorment era amb premis. Durant el segle XIX es van exterminar i en 1935 es va capturar l'últim fins que l'any 1999 apareix a la Catalunya del Nord i en 2004 apareix en el Parc Natural Cadí-Moixeró. Mentre l'any 2011 es van detectar 13 llops diferents i es van donar mastins per protegir els ramats.

L'ÓS BRU

L'ÓS BRU

L'ós bru  és una espècie de mamífer que pertany a la família dels úrsids pròpia d'Euràsia i de Nord-Amèrica.

És un habitant característic dels boscos madurs d'Europa, de l'Àsia temperada i de Nord-Amèrica. En aquest vast territori apareix sota cert nombre de subespècies, que es diferencien unes de les altres per la coloració i la grandària, fins al punt que antigament se'ls considerava com a espècies autònomes. Podem citar, per exemple, als grans grizzlys i el Kodiak que és la raça més gran.

Pot viure en uns 25 a 30 anys, pot arribar de un 1,50 a 2,95 metres d'alçada, i una alçada amb creu de 1,3 metres i pot arribar de 100 kg fins a 675 kg.

Els mascles de l'ossós pesen mes que les femelles depen de la espècie. Adquereixen la maduresa sexual als 3-5 anys i el zel es produeix entre maig i juliol, els ossets pesen al néixer 350 grams i al any de vida arriben als 25 kg.

Són animals típicament omnivors però amb predomini vegetal i és coneguda la seva afició per la mel .  però també aprecien la carronya. El seu aliment preferit són les bresques de mel, en el moment de la pujada dels salmons als rius, es fan pescadors, concentrant-se a prop de les ribes. Alguns individus s'especialitzen en la captura de grans preses, sobretot de cérvol i altres ungulats. A causa del seu caràcter de superdepredador, els óssos no tenen predadors naturals. 

La reintroducció de l'ós bru a les comarques del Pirineu amb exemplars provinents d'Eslovenia ha portat alguns problemes pel fet que aquests animals s'han comportat com a carnivors atacant els ramats d'ovelles.

Els óssos passen l'hivern en un estat d'hibernació, En els últims àpats abans de la hibernació ingereix herbes i terra al costat del menjar perquè es barregi amb la saliva formant un bol alimentari que en arribar a l'intestí gruixut col·lapsi l'orifici secretor i impedeixi la seva sortida. També utilitzen terra i herba per acomodar-se en els seus caus. Quan desperten, l'obstrucció s'expulsa sense problemes i és també en aquest període quan les ósses pareixen al desembre-gener i comencen a criar els seus fills.

L'ALZINA SURERA

L'ALZINA SURERA

L'alzina surera és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies d'aspecte molt semblant a l'alzina, és de mida mitjana, i originari de la Mediterrania occidental.

La seva característica és que te una escorça grisenca, gruixuda i rugosa de la que s'extreu el suro. A causa de la seva escorça, el suro ha estat explotat forestalment, afavorint les terres on pot créixer la seva expansió. 

Normalment l'alzina surera pot arribar entre 5 i 15 metres d'alçada però es poden trobar exemplars molt vells de fins a 20 metres. El diàmetre del tronc pot tenir entre 0,5 i 1,5 metres. Les fulles de la surera, perennes, són verdes durant tot l'any i tenen de 4 a 7 centímetres de llargada, lleugerament lobulades o dentades. Poden restar a l'arbre entre un i tres anys. Són petites i dures i, per tant, deixen escapar poca aigua.

 Les primeres fructificacions es donen quan l'arbre té entre 15 i 25 anys, per assolir-ne el màxim a l'entorn dels 100 anys. El seu fruit és una gla de 2–3 centímetres de llargada. La vida de les sureres pot estendre's durant 150–250 anys.

La surera és una espècie pròpia de la regió mediterrània que necessita hiverns més humits i suaus que l'alzina, que la substitueix a mesura que el clima adquireix característiques continentals. Es tracta doncs d'una espècie termòfila perquè, entre altres raons, la seva fructificació, moment quan difícilment pot suportar les gelades, es produeix durant els mesos de desembre o gener.

En les zones de clima mediterrani, l'estiu és el període més sec de l'any, ja que coincideixen les temperatures elevades amb una pluviositat mínima. En aquest clima domina més la vegetació llenyosa que l'herbàcia, la qual és molt menys eficaç a l'hora de trobar i d'aprofitar l'aigua o la humitat.

L'ORIOL

L'ORIOL

L'oriol que el seu nom cientific es Oriolus oriolus és un ocell passeriforme propi de les regions temperades de l'hemisferi nord. Mesura uns 24 cm. És un ocell més aviat gran amb les ales i la cua llargues.

 L'ocell adult mascle és molt vistós, amb un groc brillant al cos i les ales i la cua principalment negra; la femella i els joves tenen un disseny semblant però més apagat, i són d'un color verd groguenc al damunt i grisenc o blanc a sota.

 Té un vol fluid i ràpid. Té un cant fort i aflautat, amb un característic xiulet. Viu essencialment en arbres en boscos, parcs ben arbrats, fruiters vells i vores dels rius. Fa el niu generalment penjat entre branques forcades horitzontalment.

Cria al centre i sud d'Europa i al nord d'Àfrica, i hiverna al centre i sud d'Àfrica és un ocell estival distribuït per tot el territori, excepte al Pirineu per sobre dels 1.600 m

EL MUFLÓ

EL MUFLÓ

El mufló es un animal reconegut per el seu aspecte de ovella. El mufló europeu es pot trobar a moltes parts d'Europa. Es va extingir fa mil·lennis d'aquest continent a causa de la caça excessiva i els canvis climàtics, i va quedar relegat a les illes de Còrsega, Sardenya i Xipre.

En segles posteriors va tornar al continent de mà de l'home, on es va adaptar perfectament i avui en dia és una espècie en expansió, sobretot a les zones muntanyoses. En temps recents s'ha portat també a diferents serres espanyoles.

El muflo pot arribar a pesar als 50 kg. Els mascles tenen unes banyes molt grosses i gruixudes que poden arribar a fer els 80 a 90 cm de llargada, fins que les femelles tenen unes banyes petites que poden arribar a fer els 18 cm. S' alimenta d'herbes i brots tendres.

Viu en espais oberts d'alta muntanya. I els seus costums son que a l'hivern es practicament diurn i a l'estiu surt a les primeres hores del matí i ultimes de la tarda.

PI ROIG

PI ROIG

El pi roig es conegut tambe com a pi silvestre o rojalet i es un arbre de la especies del genere del pins (Pinus). Pertany a la familia de les Coniferes i pot arribar als 40 metres d'altura. Les seves caracteristiques que son color vermell o roig es deu a la seva escorça, d'un vermell pujat en la part alta del tronc, i bru-vermellosa en la part inferior i la seva distribució es per tota Eurasia 

Bosc de pi roig

Fa de 20 a 40 metres d'altura per uns 5 metres de circumferència, arribant a créixer 6 metres d'alt en 10 anys.Té l'escorça esquerdada de color vermell metàl·lic. La seva capçada és de forma cònica de jove per a després d'adult passar a ser irregular, ampla i deprimida, de jove presenta un tronc vestit que d'adult passa a ser nu. Té el tronc es recte i prim, i de vegades nuós i recargolat, la capçada allargada i ampla, i amb forma de para-sol

Té les aculíles agrupades de dos en dos, de color verd blavós, recargolades. Fan de 3 a 7 cm de longitud. Les pinyes són de color fosc groguenc de 3 a 6 cm de llarg i de 2 a 3,5 cm de gruix. Floreix de maig a juny i la pinya madura a la tardor de l'any següent, si bé pot quedar a l'arbre un o dos anys.

Les fulles són simples, agrupades de dues a dues, aciculars, rígides, punxants, curtes, de 3 a 7 cm de longitud, de secció semicircular, arrodonides en el dors, finalment dentades. Les flors o estròbils femenins són cons de forma oblonga, de color castany, apofisi poc sortint, desproveït d'umb espinós, petits, de 3 a 6 cm de llarg, reunits en grups de 2 a 3, ja que amb prou feines maduren. Els pinyons, que són les llavors.

EL AVET

EL AVET

El avet es un arbre es una especies de les coníferes de les especies de les pinàcies que compren de 45 a 55 especies.

L'única espècie d'avet que creix espontàniament als Països Catalans en alguns vessants ombrívols del Pirineu és l'Albies alba, mentre que al sud de la península Ibèrica també hi creix l'Abies pinsapo. 

Totes les especies arriben de 10 a 80 metres d'altura i les fulles es diferencien d'altres pinàcies en el fet que estan inserides per una base que sembla una petita ventosa i pel fet que les pinyes són rectes i es desfan quan són madures per dispersar les llavors. 

Els avets son els arbres típics del Nadal, la seva distribució es per tota la Vall d'Aran on és l'espècie més abundant, la segona comarca amb més avets és el Pallars Sobirà i la tercera, l'Alt Urgell.